Problemes de gènere
Segueixo sent una noia si no he vist Gilmore Girls?
La cultura pop engoleix i regurgita estereotips de gènere des dels inicis de la seva existència —que situaria, intuïtivament i sense massa esforç de documentació, a principis del segle XX —però amb l’arribada de les xarxes socials la tendència bulímica ha agafat unes velocitats vertiginoses que maregen a qualsevol que tregui el cap a internet.
És insuportable. Noies que duen llacets roses i noies que duen llacets roses, però irònicament. Nois que graven podcast que haurien de ser delicte d’odi. Get ready with me per anar a comprar el pa, per anar a una primera cita, per anar a l’enterrament de la meva àvia. Engoleix carn rostida com si el canvi climàtic no fos real. Alfa i omega, diuen les Sagrades Escriptures. Blau o rosa. Joseph Asraf o Samantha Hudson.
Tota la xarxa en dansa entre fifes i ties xulíssimes i jo sentint-me identificada amb Josep Lopes, locutor de Ràdio Bofarull, amb trenta-cinc anys, un contracte basura i un pentinat ridícul. No sé si és l’edat o la disfòria, però em sento més a prop de l’emblemàtic fracassat nacional que de qualsevol que em vulgui convèncer que esculpir-se unes ungles de tigressa i gravar-se parlant de coses complicades per a demostrar que ets llesta és la quintaessencia de l’empoderament. La fase mireu-me, soc intel·ligent, però també sexi ja la vaig superar i només em va portar disgustos i una MTS força desagradable.
On t’agradaria ser, d’aquí a cinc anys? els encanta preguntar als de Recursos Inhumans. Sincerament, m’agradaria ser la Bordonida de Lo Cartanyà. La sèrie és absolutament problemàtica en qualsevol aspecte que es vulgui considerar —es van proposar ofendre a tants col·lectius com fos humanament possible, pregunto? — però ens va donar aquest entranyable personatge queer coded. A la Bordonida se li’n fot tot. No li cal ni tan sols el permís dels guionistes que li escriuen els diàlegs per a ser la icona bibollo no binària ruralcore que aquest país necessita, però no es mereix.
Catalunya és un país estrany per a tenir-hi problemes de gènere —traducció encertadíssima de l’imprescindible Gender trouble de Butler, per cert. El 3xl ens va alimentar a base de Ranma i Lady Òscar durant tota l’adolescència mentre al canal principal hi regnava —i hi regna —Elena Garcia Melero. En què quedem, TV3? Aprenc a cavalcar per a salvar França o em faig les metxes? Sabeu què, potser no soc una noia, ni un noi, potser soc un robot. Com l’Arale.