El problema del barquer, el llop, la col i l’ovella forma part de la nostra tradició cultural arcaica. Fa segles que es transmet oralment i per escrit en multitud d’idiomes, a criatures i adolescents que han aconseguit, generació rere generació, desxifrar-lo. Però, i la intel·ligència artificial? És capaç de fer-ho? Aquesta és la pregunta que vaig plantejar al meu alumnat a finals d’aquest curs. Per a qui no el conegui, l’enigma fa així:
Un barquer viatja amb un llop, una col i una ovella, vigilant que el llop no es mengi l’ovella i l’ovella no es mengi la col. En un determinat moment, han de travessar un riu, ample i profund, que només es pot creuar amb una barca. La barca és tan petita que només hi caben dos dels viatgers (incloent-hi la col). Com s’ho ha de fer el barquer perquè tots puguin travessar el riu sans i estalvis?
Us deixo aquesta foto dels capibares rebels argentins abans de revelar la solució. La imatge ja té un parell d’anys, però em segueix fent molta gràcia.
Com potser heu deduït o recordàveu, la resposta correcta és la següent:
Primer el barquer passa el riu amb l’ovella i la deixa a l’altra riba.
Torna, agafa la col i passa el riu.
Deixa la col, agafa l’ovella i se la torna a emportar a la riba inicial.
Agafa el llop, passa el riu, i el deixa a l’altra riba amb la col.
Torna, agafa l’ovella i passa el riu un últim cop.
Donant-hi unes quantes voltes, el meu alumnat va aconseguir resoldre l’endevinalla. Llavors els vaig plantejar la següent variant del problema:
Un barquer viatja amb una cabra. En un determinat moment, han de travessar un riu, ample i profund, que només es pot creuar amb una barca. La barca és tan petita que només hi caben dos viatgers. Com s’ho ha de fer el barquer perquè tots puguin travessar el riu?
Evident, oi?
Replicant l’experiment d’un periodista de la BBC, vam demanar a ChatGPT que en busqués la solució:
La bona notícia és que els meus alumnes s’han quedat força més tranquils davant la possibilitat que la intel·ligència artificial els prengui la feina. Una llumenera d’aquesta magnitud només podria aspirar a substituir a Joe Biden. O a Carlos Carrizosa.
La mala notícia és que la pretesa tecnologia revolucionària que centenars de neoliberals entusiastes del turbocapitalisme ens volen vendre com a solució de futur per a la humanitat no és gaire més que un putxinel·li amb el cervell podrit controlat per la casta de bilionaris sense escrúpols ni sentit del ridícul que governa de facto el planeta.
Adjunto un altre capibara per a pair la frase:
Ja he parlat altres vegades del fenomen de la mort d’internet —que igual que Déu, va passar cap a l’altre barri pels volts de 2022. L’aldea global de principis de segle està completament trinxada. Per començar, una part molt significativa dels infal·libles hiperenllaços ja no du enlloc, com apunta la recerca que cita aquest article (que, irònicament enllaço). Però no només això. Els formats actualment més populars per al consum d’informació a la xarxa —TikTok, Instagram —no només fraccionen i barregen el contingut, optimitzant la retenció d’audiència per davant de cap altre criteri informatiu, sinó que fan molt difícil indexa-la i trobar-la a posteriori, quan es vol revisar més reposadament i connectar amb informació preexistent. I, sense connectar la informació, no hi ha raonament intel·ligent possible. Flotem en sorollosa brossa digital.
La intel·ligència artificial no és només massa poc intel·ligent per a resoldre el problema del barquer o per a no creure’s tot el que diuen els usuaris de Reddit, sinó que s’alimenta indistintament d’informació creada per humans i dels seus propis detritus, amplificant errors i biaixos fins a uns extrems grotescos. L’endogàmia, com sap qualsevol que hagi vist el retrat de certs reis del segle XIX, deteriora i empobreix. I la intel·ligència artificial té una capacitat infinita per a aparellar-se amb els seus propis cosins.
Què fem amb tota aquesta merda, parafrasejant a La Calòrica? El solarpunk és tendència —tots necessitem imaginar una utopia possible, una que ens indiqui la sortida d’aquest infern. La VentallRevista hi dedicarà el seu pròxim número i l’editorial Descontrol l’ha escollit com a tema per al Premi Descontrol 2024, per posar en alguns exemples de proximitat. Per molt que ho intento, però, no acabo de dilucidar com travessarem el riu cap a una utopia anticapitalista.
En aquest context, som el barquer, el llop, la col o l’ovella? Ho sabrem fer millor que ChatGPT?